Amb Terry Callier passa això que no saps on posar-lo. Entre que els segells que li van editar discos rondaven el Jazz, que ell fa tota la pinta de soulman, mai trobes el seu lloc. La veritat és que Jazz poc, i Soul, molt, però no en clau suor i moure els malucs, sinó en clau d'ànima. Callier era un expert en buidar la seva ànima utilitzant la seva guitarra acústica i una veu profunda. Cançons eternes i inacabables on el cantant afegeix una escassa instrumentació, doncs només amb la seva veu ja n'hi ha prou per a fer trontollar el nostre esperit.